Rocòdrom Can Batlló

Rocòdrom autogestionat obert a tothom situat al primer pis del Bloc 11.

La Plataforma Can Batlló és pel barri neix per a reivindicar la transformació del recinte de Can Batlló que, a partir del Pla General Metropolità, ha d’esdevenir zona verda i equipaments per al barri.

La Plataforma es reactiva l’any 2009 després d’alguns anys de latència. Davant l’incompliment sistemàtic per part de l’Ajuntament de tots els terminis i tots els calendaris relacionats amb el projecte, el 2009 llencem un ultimàtum: “Si al juny de 2011 les màquines excavadores no estan en el recinte de Can Batlló, entrarem nosaltres i començarem a construir l’espai públic i equipaments que necessitem”. La regidora del Districte riu. És gener de 2010, 34 anys després que s’aprovés el PGM de 1976, i darrera aquesta afirmació comença un moviment reivindicatiu popular, un compte enrere [tic tac, tic tac, marcava el rellotge], per a l’entrada al recinte.

El compte enrere es desenvolupa “in crescendo” amb l’estratègia d’enfortir i legitimar el moviment, i amb el suport de múltiples associacions i moviments socials del La Bordeta, Sants i la ciutat. Un procés intens que culmina en un context històric i social concret: les ocupacions de les places arran del moviment del 15M.

A menys d’una setmana de la data assenyalada per l’entrada veïnal, l’11 de juny de 2011, l’Ajuntament, degut a la pressió social i l’alta repercussió mediàtica, cedeix una de les naus de Can Batlló a la Plataforma, com a equipament social autogestionat pel veïnat de Sants i la Bordeta; neix el Bloc Onze.

L’11 de juny se celebra que, amb l’obertura d’una part del recinte per a ús públic, comença una nova etapa en el procés de rehabitar i transformar Can Batlló.

Des d’aleshores la Plataforma Can Batlló és pel barri s’ha mantingut activa com a espai de reflexió i reivindicació entorn el recinte, repensant col·lectivament com ha de ser la transformació de Can Batlló. Analitzant i posant en crisi la proposta de transformació definida segons un model de ciutat caduc, en què la tàbula rasa era l’eina principal per a modificar grans àrees urbanes. Des de la Plataforma s’ha treballat per obrir el recinte al barri, permetent el pas de viananats a través del recinte pel Carrer Onze de Juny de 2011. Tot i el que hem aconseguit, des de la Plataforma seguim amb la reivindicació. El barri segueix necessitant els equipaments, els habitatges i la zona verda previstos des de fa tants anys.